dissabte, 15 d’octubre del 2011

Ford GT40 l'anti-Ferrari

A començaments de la dècada dels 60, el magnat italià Enzo Ferrari semblava interessat en vendre la seva companyia automobilística a la nord-americana Ford Motor Company. Aquesta, va invertir varis milions de dòlars en auditar la fàbrica italiana i en redactar les contractes legals. A darrera hora però, Enzo Ferrari va desestimar l’oferta de Henry Ford II i es va trencar l’acord.
Ford GT 40
El magnat nord-americà, furiós per sentir-se enganyat, va ordenar la construcció d’un bòlid capaç de competir amb els Ferrari 330 en curses de resistència,  grans dominadors en aquell moment.

Desprès de negociacions amb diferents constructors d’automòbils de competició com Lotus o Cooper, Ford va firmar un acord amb la marca britànica Lola Cars que va oferir el seu Lola GT, que ja havia participat a Le Mans, com a base del projecte.

Al 1964, el Ford GT40 va fer el seu debut en la cursa dels 1000Km de Nurburgring, no poden-la finalitzar per motius tècnics. També, va participar en les 24H de Le Mans amb el mateix resultat que a alemanya i, amb els Ferrari com a grans dominadors de la prova francesa. Al 1965, va guanyar a les 24H de Daytona i les 12H de Sebring, pero tampoc va poder acabar les 24H de LeMans, tot i fent una cursa excelent.
L’any 1966 va suposar el inici de l’era daurada de Ford en la cursa francesa de resistencia i, per fi, es consumava la venjança del constructor nord-americà a la firma del cavallino rampante.
El Ford GT40 no tan sols va guanyar, sinó que va copar els tres llocs del pòdium, obtenint un domini absolut en la competició. Mítica és la imatge dels tres primers classificats arribant plegats a la meta.
Arrivada de Les 24H de Le Mans del 1966
A l'any següent es va consumar la humiliació, el Ford GT40 va tornar a guanyar a Le Mans a un avantatge de més de vuit voltes al Ferrari 330 P4. Henry Ford II va veure com el seu bòlid guanyava la cursa francesa durant quatre anys seguits, fins que a la edició del 1970 va aparèixer en escena el magnífic Porsche 917 arravatant l’hegemonia del Ford GT40.
Oficialment, La Ford Motor Company no va tornar a competir mai més a Le Mans i, l’esvelt Ford GT40 que va humiliar els Ferrari, esdevenir llegenda.

El model EXIN

El model fabricat per EXIN correspon a la versió del FORD GT40 Mk.II, que va aconseguir els tres primers llocs de l’edició de les 24H de Le Mans del 1966. Comercialitzat l’any 1968 amb la referencia C-35, es podia trobar en set colors diferents; blanc, blau fosc i clar, vermell fosc i clar, groc i groc llimona. Al 1972, el tipus de referències va canviar de format i la C-35 va denominar-se 4035, malgat que al xassís aquest canvi mai es va realitzar.
Ford GT d'EXIN
El xassís era del mateix color que la carrosseria, portava la típica guia mòbil blanca de l’època. La safata del pilot tenia dues versions accentuant o no la separació central. Naturalment, la potencia la donava el clàssic motor RX obert.
Aquest model formava part de set GT-23. La seva producció va arribar fins al 1978.

Al 1996, el Ford GT40 va ser l’elegit per Tyco per la serie Vintage, amb la referència 8394 i canviant la decoració per una més aproximada d'un dels participants de les 24H de Le Mans al 1966, de color blau cel, motius taronja i dorsal número 6.
Tecnitoys ha realitzat varis models més del Ford GT40 pels diferents col•leccionables.

Al 2002, per la col•lecció d’Altaya Coches Míticos es va reproduir en color blau fosc i motius grocs amb dorsal 6. A l’any següent, per la col•lecció del mateix nom de Planeta es va reproduir la mateixa decoració que la de Tyco va fer per la sèrie Vintage.
Model de la col·lecció Coches Míticos d’Altaya 
Altaya a la col•lecció Duelos Míticos del 2004 va escollir el que representava al guanyador les 24H de Le Mans del 1966, de color negre amb el dorsal número 2 i pilotat per Bruce McLaren i Chris Amon.
Finalment, al 2005 Planeta per la seva col•lecció Leyendas de Circuito va reproduir-lo amb la decoració del model pilotat per Ken Miles i Lloyd Ruby vencedor de l’edició de les 24H de Daytona l’any 1966.

 


Bibliografia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada