De color blanc amb el dorsal número 1, comprat o regalat, no ho recordo. Va ser un dels primers cotxes que varem tenir, amb un aleró espectacular que poc després desapareixeria.
Només conservo el xassís, les rodes, la guia blanca i el motor RX. Per tant, fins que no trobi una carrosseria en bon estat i a un bon preu, es queda com a irrecuperable.
Després de varis intents, a la fi he trobat una carrosseria amb l’aleró sencer, això sí, trencat. També he aconseguit un nou xassís de franc i en perfectes condicions. Ara que tinc totes les peces, em disposo a restaurar-lo.
El primer entrebanc me’l trobo comparant les tres peces principals de que disposo, una carrosseria i els dos xassissos.
La nova carrosseria té, a simple vista, un color grogós com a brut, però quan la comparo amb el meu xassís la diferencia és escandalosa. El nou xassís també té un color groc, malgrat no tant accentuat com la carrosseria.
Per tant, disposo de tres peces amb tres tons diferents de blanc.
Per igualar els tons tinc dues opcions; la tradicional, deixar la peça submergida durant una setmana o deu dies en lleixiu o, la més ràpida, amb aigua oxigenada de 110 volums. Com d’aquest darrer mètode no tinc cap constància pràctica que funcioni amb el plàstic des cotxes d’Exin faré prèviament unes quantes proves.
El procediment de blanquejar-ho amb aigua oxigenada funciona prou bé, en pot veure el mètode sencer en el següent link: http://tallermetanic.blogspot.com/2011/05/una-bona-neteja.html Comparant els resultats, el xassís nou és el que té un to blanc més semblant a la carrosseria, per tant, el meu vell xassís me’l reservo per una altra ocasió.
Poleixo el parabrises amb Compound de Tamiya i també dedico una suau sessió a polir tot conjunt. Amb l’ajut d’un soldador d’estany, col•loco les diferents peces cromades i el parabrises. Reservo la carrosseria i abordo el segon problema que és presenta; l’aleró amb els suports torts i trencats.
Per reparar-los, aplico aigua calenta i ajudat d’un regle metàl•lic, amb molt de compte torno a redreçar-los. Seguidament, per unir els muntants amb l’aleró utilitzo un tros de grapa metàl•lica per enfortir el conjunt. Un cop ferms, aplico acetona per soldar les unions, ho poleixo i com a nou.Finalment, fabrico les calques de la poca decoració que té, els dorsals i les bandes negres al damunt de l’aleró. Al ser tan poca cosa he decidit fer-les jo mateix.
Un cop finalitzada la restauració queda netejar i col•locar el clàssic motor RX que, malgrat els anys transcorreguts encara reté força potencia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada