Ferrari V-6 - Ref. C-39

Recordo que tenia el Ferrari V6 verd donat per un amic, el xassís estava molt deformat per l'escalfor del motor RX, i la carrosseria també estava en molt mal estat. Va desaparèixer fa anys i no l'he trobat més.

L'única opció de completar l'antiga col·lecció, era esperar l'oportunitat de fer-me amb un model igual, això sí, sense tenir cap pressa.

Quan es va presentar l'ocasió, vaig adquirir un model d'una de les col·leccions d'Altaya, tenia algun defecte a la carrosseria, però era ideal com a donant de peces.
La carrosseria i el xassís el vaig adquirir uns quants anys després.

La restauració ha consistit únicament a netejar i polir les parts de plàstic. El defecte més greu és el típic forat a la carrosseria fet amb l'únic cargol que té el model. El cobreixo amb una mica d'acetona, a causa de la brutícia de dins del forat, queda una petita marca negra, que quedarà tapada un cop col·loqui el dorsal.

S'ha d'anar amb compte al treure les peces que utilitzaré del model Altaya ja que es poden trencar, sobretot el parabrisa. El passador, el cargol, el suport de la guia, els eixos, rodes i pneumàtics són aquest model.

Els eixos Altaya són de color gris i no de metall nu com els d'Exin, per tant els hi elimino la pintura i els poleixo, a més substitueixo la corona grisa per una blanca original d'Exin de 27 dents per acomodar el motor RX. Finalment, el pilot, els amortidors, els coixinets, la guia i el motor RX són del meu estoc de peces.



Prefereixo no repintar el pilot, ja que la pintura original es conserva gairebé tota.

La decoració només consisteix amb tres dorsals, un al davant i dos a la part posterior.

Decideixo fabricar-los jo mateix utilitzant una informació trobada fa temps en un fòrum on indicava que el diàmetre del dorsal era de 13 mm i els dígits de 30 pt amb la font Swiss911 XCm BT.



 Amb el Photoshop faig una plantilla amb cercles de 13,5 mm de diàmetre amb diferents numerals, tots ells a 32 pt, ja que em sembla una mida més adient.

Imprimeixo el document en un foli A4 de paper adhesiu blanc amb una impressora làser perquè la impressió és més brillant que utilitzant una de tinta. Quan està ben sec aplico vàries capes de vernís brillant. 



Per retallar els dorsals utilitzo una anella de 13 mm de diàmetre, no queda del tot perfecte. Canviaré els dorsals quan ho pugui fer amb un cisell perforador circular del mateix diàmetre.





Un altre més per la col·lecció.

Tyrrell P34 - Ref. 4054

Aquesta no és pròpiament una restauració, aquest model el vaig perdre fa molts anys, però no podia faltar si volia completar la meva vella col·lecció de models EXIN. 
Que recordi, de tots els EXIN que tenia em van desaparèixer dos models, un Ferrari 156 i aquest tots dos de color verd. D'ençà que vaig començar a restaurar els altres models, he anat aconseguint a poc a poc les peces per poder reconstruir-los. Com que no tenia pressa, he esperat bones ofertes o intercanvis de peces en lloc d'adquirir-los sencers, siguin restaurats o originals.

Totes les peces estan en molt bon estat. L'única excepció la trobem a la carrosseria, que tenia una sèrie de marques superficials als laterals i una ratlla al front, amb el mètode habitual he polit la superfície fins que els desperfectes han desaparegut. La resta de peces estan en perfectes condicions, de totes maneres les netejo amb aigua i rentavaixelles.

El cos del pilot és tret d'un blister d'Altaya del que no recordo el model, originalment de color blanc el pinto amb pintura acrílica de color blau. 

Comprovo que les peces encaixen a la perfecció.

Un dels meus models favorits.

 

Ferrari B3 F-1 - Ref. 4052

El conjunt de peces que encara conservo estan en bastant mal estat, la carrosseria sembla que està lleugerament doblegada, falta la presa d'aire i el lloc on va de la carrosseria està deformat a causa d'una cola inapropiada, observo el mateix problema en l'aleró davanter i el posterior. Els retrovisors i el motor simulat estan trencats. Manquen la reixa lateral i el parabrisa. Almenys les llantes (especials pel model), les suspensions i el xassís estan en perfecte estat.

Compro a un molt bon preu els blisters de la carrosseria i del xassís de la col·lecció Duelos Míticos d'Altaya, és la manera més econòmica d'adquirir totes les peces que em falten per començar la restauració.

Hem de tenir en compte que els motlles utilitzats per la fabricació dels models Altaya són els mateixos que els originals EXIN, per tant s'adapten a la perfecció, no com les anomenades peces 'repro' que, a banda de ser més cares, la majoria de vegades s'han de retocar per poder adaptar-les.

El primer pas és netejar totes les peces de brutícia i restes de cola. Deixo tot el conjunt submergit en aigua amb unes gotes de rentavaixelles i ho frego amb raspall de dents. Un cop eixut, amb un cúter i amb molt de compte, trec totes les impureses.

Confirmo que la carrosseria està una mica doblegada cap dins, comparant-la amb la del model Altaya. La solució a aquests tipus de problemes és molt senzilla:

Amb els cargols laterals mig ficats i amb l'ajut d'un filferro, forço la peça fins a la posició original, seguidament ho introdueixo en un recipient d'aigua calenta, que canvio tres o quatre cops quan es refreda.

L'aigua no ha d'estar massa calenta, ja que pot desfer el plàstic, per calcular-ho obro l'aixeta de l'aigua calenta fins que la temperatura de l'aigua em molesti al tacte. Val més repetir l'operació varies vegades que veure com es fa malbé la peça a causa d'una temperatura massa elevada.

Comprovem la carrosseria muntant-la amb el xassís i verifiquem que la posició és la correcta, sinó tornem a repetir el procediment.

Observo els típics forats a la carrosseria, la causa és molt senzilla; alguns models EXIN combinaven dos tipus de cargols, normalment els situats al centre i al darrere del xassís eren més llargs i, els situats als laterals i al davant més curts.
Si el model es desmotava molt sovint, sobretot als laterals la rosca del plàstic perdia força, i els cargols (curts) deixaven de fer la seva funció. La solució era ficar els cargols més llargs per poder foradar un mica més el plàstic i quedar ben subjectes. El problema és que, sovint, traspassaven la carrosseria. Per això acostumen a veure alguns models (sobretot Sigma, Ferrari B3, Tyrrell P-34) amb la carrosseria foradada.

La solució és la mateixa de sempre, amb una mica d'acetona i molta paciència tapem el forat, en aquest cas és més tediós, ja que la carrosseria no es plana i hem de vigilar de no malmetre les línies gravades.

No hem d'oblidar que aquests forats es van produir per d'un cargol massa llarg i que ara haurem de ficar-ne un de curt. Per tal que pugui fer bé la rosca i quedi fort, haurem d'introduir una mica de plàstic dins el forat, així el primer cop que el cargolem farà una rosca nova.

Per finalitzar la restauració només ens queda polir la carrosseria, abans però, munto el model i comprovo que totes les peces estiguin ben acoblades.

El mètode per polir la carrosseria i el xassís és l'habitual, utilitzo, per aquest ordre; paper de vidre a l'aigua del número 800, 1000, poliment Tamiya Compound i finalment poliment Titalux. Com més temps dediquem a aquest procés, més bé quedarà la peça.

Els alerons posterior i davanter són repro, però d'una gran qualitat. Les calques tampoc són originals, encara que no recordo d'on les vaig treure.

Un cop feta la restauració, queda impecable.