dijous, 17 de novembre del 2011

Els Chaparral de Jim Hall

Chaparral Cars va ser una companyia nord-americana d’automòbils de carreres. Fundada al 1962 pel pilot automobilístic Hap Sharp i Jim Hall, un magnat petroler de Texas amb una impressionant combinació d'habilitats en enginyeria i en pilotar automòbils de competició.

Chaparral Cars. Foto de familia

Durant les dècades dels 60 i 70, Chaparral participa en les curses CanAm de la SCCA / CASC dels Estats Units i Canadà i a Europa en el Grup 7 de la FIA, aconseguint d’un notable èxit en curses d’ambdós continents. Chaparral va deixar l’automobilisme al 1982, tot i guanyar les 500 Milles d’Indianapolis dos anys abans amb el model 2K,

Innovació

Amb el desenvolupament dels diferents models, Chaparral va ser pionera en aspectes molt importants dels automòbils de competició i és reconeguda per les seves innovacions en el disseny aerodinàmic que, van ajudar a canviar el concepte dels vehicles de competició de l’època.
Chaparral 2E
L’aerodinàmica va ser l’aspecte en que més va treballar Jim Hall; va ser un dels primers en afegir un dispositiu sota de la part davantera del bòlid per barrar l’entrada d’aire aconseguint, d’aquesta manera, accentuar l’adherència davantera. També, va afegir un spoiler a la part del darrera de la carrosseria per millorar l’adherència posterior.

A més, en el seu model 2E va introduir un sorprenent i espectacular aleró mòbil d’ala alta. El pilot el podia orientar amb un tercer pedal que quedava lliure gracies a l’ús d’una transmissió semiautomàtica, una altra innovació que Hall dotava als seus vehicles.

Amb el model 2J, va ser el precursor de l’anomena’t efecte terra, incorporant unes faldilles laterals, que lliscaven per l’asfalt, aconseguint una gran adherència.

Chaparral 2J
Aquest sistema va  desenvolupar-se posteriorment a la Formula-1, fins que va ser prohibit al 1983 degut a les altes velocitats que els monoplaces agafaven les corbes i a la perillositat dels possibles accidents degut a l’efecte ventosa. Un exemple, és l’accident en que va perdre la vida Giles Villeneuve l’any anterior o, al 1999 a les 24H de LeMans amb els accidents dels Mercedes CLR.

Un altra important innovació proposada per Hall, va ser augmentar l’amplada dels pneumàtics.

El model 2E

El Chaparral 2E, basat en el xassís d'alumini Chevrolet 2C presentava moltes de les innovadores teories aerodinàmiques proposades per Jim Hall. Al 1966, va participar en el campionat CanAm, inaugurat aquell mateix any.

Moltes de les novetats incorporades en aquets model, és seguirien i desenvoluparien pràcticament en tots els cotxes de carreres construïts des d'aleshores. Els radiadors no es situaven en la ubicació tradicional al front del vehicle sinó que estaven a banda i banda del pilot. El més sorprenent d’aquest Chaparral, era la espectacular ala mòbil posterior que, lligada a l’eix posterior, generava una forta carrega aerodinàmica a les rodes del darrera oferint una gran adherència en les corbes.

L’aleró es controlava mitjançant un tercer pedal que substituïa al de l’embragatge, que no era necessari al disposar d’un canvi semiautomàtic.

Detall de l'aleró dle Chaparral 2E

D’aquesta manera, el pilot podia regular la carrega aerodinàmica del tren posterior segons convenia, per exemple la reduïa als trams de recta per augmentar la velocitat màxima.

També disposava d’una canalització d’aire a la part davantera del vehicle creant una càrrega aerodinàmica addicional.

A partir d’aleshores, tots els cotxes de carreres, incloent els Formula-1 van implementar l’aleró posterior mòbil, fins que la FIA ho va prohibir finalitzada la temporada de l’any 1967 degut als accidents derivats d’aquest tipus de dispositius. Actualment s’ha tornat a implementar un control basat en el mateix principi; el DRS (Drag Reduccion System).

El Chaparral 2E va obtenir el millor resultat en Laguna Seca, on va aconseguir el doblet proclamant-se guanyador el monoplaça, amb el dorsal 65 i pilotat pel campió de Formula-1 el llegendari Phil Hill, per davant del número 66 del mateix Jim Hall. Al final del campionat Can-Am, Hill assoliria la quarta posició.

El model EXIN

Model d'EXIN restaurat.
A l’any 1969, EXIN va comercialitzar l’espectacular Chaparral 2E amb el nom de Chaparral GT. La referència inicial C-40, va ser canviada al 1973 per la 4040. Produït en cinc colors; blanc, roig, roig fosc, groc i verd. La guia era la clàssica l’època, blanca fixada amb un bis. El xassís era del mateix color que la carrosseria.

Alguns models de color roig fosc, es van dotar amb el motor de competició ‘Raced Tuned’ superior en prestacions al habitual RX obert.

L’escassa decoració la formaven els dorsals i un motiu en negre damunt de l’aleró. Els primers models duien dorsals adhesius, substituïts, més endavant per calques. El cas del pilot que era obert, tipus visera, al 1977 és va substituir per l’integral.
Il·lustració del set GT-18

El set amb el circuit que incloïa dos Chaparral es va anomenar GT-18. Amb un traçat molt simple en forma d’oval amb una sola recta standard per banda. La curiositat d’aquest set, es que no incorporava el rectificador de corrent.

A l’any 1980, EXIN va finalitzar la producció del Chaparral GT.

Tyco el va escollir per la sèrie Vintage de l’any 1997, de color blanc amb la safata del pilot de color crema i amb la decoració del monoplaça pilotat, l’any 1966 per Jim Hall amb el dorsal número 66.


Model produït per Tecnitoys
Tecnitoys, el va produir dos cops més, una a l’any 2004 per la col•lecció Duelos Míticos de Altaya Ediciones. Dotat del motor RX-4, de color blanc, la safata del pilot de color negre i dorsal 65, representava al guanyador a Laguna Seca al 1966, Phil Hill. L’altra, per la col·lecció Leyendas de Circuito de Planeta Directo, amb dorsal 66 corresponent al pilotat l’any 1966 per Jim Hall.

 


Bibliografia