Fabricant calques

Una restauració no està del tot acabada fins que el cotxe no llueix els seus dorsals i patrocinadors  originals. Si les calques estan en bon estat aleshores només les haurem de netejar amb un pinzell, molt suaument, amb aigua i rentavaixelles i tornar-les a fixar amb els productes MicroSol i MicroSet.

La majoria de vegades però, ens trobarem que no podrem aprofitar les calques originals o part d’elles. Aconseguir-les no serà gaire difícil ja que, a un preu raonable, les podem comprar Slotmania o en mercats especialitzats en el tema, com el de la plaça Masadas a Barcelona que es celebra els primers diumenges de cada mes tret de l’agost.

El problema el tenim quan volem un dorsal determinat o de un model concret que no podem trobar enlloc. Llavors només tenim una solució: fer-les nosaltres mateixos. En un primer moment el tema sembla dificultós però, seguint quatre pases la cosa resulta molt senzilla.

Els materials que necessitarem són: una impressora, una fulla de calca verge transparent o blanca i, si utilitzarem una impressora d’injecció de tinta, un producte protector com vernís o l’específic Micro Liquid Decal Film.

Evidentment, si no tenim el fitxer del dibuix de la calca a imprimir l’haurem de fer. Un software d’edició de gràfics vectorials es gairebé indispensable alhora de fabricar calques amb un mínim de qualitat. El software Adobe Illustrator CS4 és una de les millors opcions, és fàcil d’utilitzar i els resultats són impressionants.

Per imprimir ho podem fer en una impressora laser o en una d’injecció de tinta, cadascuna utilitza un tipus de paper determinat. Amb una impressora laser tenim l’avantatja de no necessitar cap líquid per protegir-la. En canvi la resolució i el detall del dibuix sempre quedarà més definit amb una impressora d’injecció de tinta.

El dubte que tothom té abans de començar és el d’escollir el tipus de fulla de calca verge: la transparent o la blanca.

Sabent que les impressores domèstiques mai imprimiran el color blanc, sembla que la calca blanca és la millor opció, però ens trobarem en el problema que haurem de retallar a ras del dibuix, cosa que a vegades serà molt tediós i d’altres simplement impossible.

El paper transparent té l'inconvenient de ser molt prim i el color de fons es pot transparentar, sobretot si la carrosseria és fosca. El color blanc pur el podem substituir per un color trencat, però aquesta solució no sempre ens anirà bé.

Per tant, escollirem el tipus de paper que més ens convingui depenen de les calques i el cotxe a decorar. Per exemple, si les hem de fer amb paper transparent i el color de la carrosseria és fosc, podem ficar-ne dues iguals, una al damunt de l’altra, per que no ens transparenti el color de la base, per això al imprimir haurem de fer dues copies de cada.

A l'hora de imprimir hem de vigilar en tenir els capçals de la impressora ben nets, i sobretot anar molt en compte en la manipulació del paper, sempre sense tocar la cara imprimible. Un cop impreses les calques esperarem a que s’eixugui la tinta un mínim de 24 hores, seguidament cobrirem les calques amb Micro Liquid Decal Film i deixarem 24 hores més, segons com ho veiem aplicarem una segona capa.

Per aplicar-les hem de retallar-les gairebé arran del dibuix i submergir-les en aigua tíbia durant uns minuts fins que és separin del paper. Les col·locarem al lloc on han d’anar i eixugarem l’excés d’aigua amb un tros de paper secant. Per fixar-les podem ajudar-nos dels productes Micro Sol i Micro Set.

Potser el primer cop no ens quedin del tot bé però, amb una mica de pràctica i paciència els resultats seran espectaculars.

Lotus Mk. IV - Ref. 4059

Comprat a començaments dels 80. El model està en perfecte estat amb totes les seves peces intactes. Els adhesius però, estan en un estat lamentable i han perdut la brillantor original i en algunes zones el dibuix s’ha esborrat una mica. Per tant, la restauració consistirà en un neteja per eliminar la brutícia acumulada al llarg dels anys. Decideixo conservar els adhesius originals.

Començo submergint totes les peces dins un recipient amb aigua tèbia i rentavaixelles, per la carrosseria utilitzo un pinzell per no malmetre més els adhesius . La neteja a l’interior de la carrosseria i xassís serà més exhaustiva fregant amb força amb un raspall de dents vell. Ho deixo assecar per després, tornar a muntar tot el conjunt i dono per finalitzada la neteja.

El resultat final no es gaire vistos per culpa dels vells adhesius. Tot i això, prefereixo conservar els originals, sempre estic a temps de canviar-los per uns de nous.

SIGMA F.1 - Ref. 4047 (Taronja)

Model que formava part del GP-26, regal de Reis a mitjans dels 70.
Color groc i dorsal número 7.

L'estat inicial és lamentable, només es pot aprofitar el xassís els eixos amb les rodes i el pilot. El xassís, pintat de negre, ja fa anys que el vaig despintar-lo amb el producte domèstic ‘Forza Limpiahornos’. Després de netejar-lo amb aigua i sabó queda com a nou.

Aconsegueixo un Sigma taronja sense motor, totes les peces són originals menys un retrovisor i li falten gairebé totes les calques, a més el xassís té una esquerda a la part de la guia, és ideal per aprofitar la carrosseria i començar la restauració.

Desmunto tota la carrosseria per netejar-la més bé.

Provo de encaixar la carrosseria amb el xassís, al ser de diferents cotxes hi ha una part que no tanca del tot. Amb l’ajut d’uns esparadraps el submergeixo amb aigua calenta durant una bona estona per aconseguir un bon encaix de les peces.

Ja que el conjunt del motor li manca el cromat decideixo pintar-lo amb pintura metàl•lica per modelisme, així com els dos retrovisors i els taps del combustible.

Poleixo tot el conjunt fins que aconsegueixo que el to del color d’ambdues peces sigui igual. Munto tot el conjunt i fixo les calques de fabricació pròpia amb el número 7.

Pininfarina Sigma Grand Prix

La prestigiosa revista suïssa Automobil Revue al 1968 a conseqüència dels nombrosos accidents que patien els monoplaces a les curses de Formula 1, va engegar una campanya per tal de garantir la seguretat en les curses d'aquesta competició. Al poc temps es fa formalitzar un projecte internacional amb un equip d’experts format entre d’altres, pel famós l’enginyer italià Sergio Pininfarina, el professor alemany de la Technische Universität de Berlin, Ernst Fiala, el Dr. Michael Henderson d’Austràlia i el pilot i periodista francès Paul Frère, el projecte comptava amb la implicació d’Enzo Ferrari, aportant els components tècnics i mecànics del Ferrari F-1 del 1969.

A més, es va rebre recolzament tècnic i econòmic dels constructors automobilístics Fiat i Mercedes Benz.

El projecte partia d’un antic estudi de l’empresa Pininfarina anomenat Sigma, que es basava principalment en la innovació en el camp de la seguretat pels automòbils. S’introduïa el concepte de resistència progressiva al xoc, és a dir, en cas de col·lisió el vehicle és capaç d’esmorteir progressivament la força del xoc, quedant només la zona del pilot com a punt de màxima resistència i per tant inalterable.

Aquesta idea, conjuntament amb altres solucions innovadores, com evitar el boqueix de les portes o minimitzar el dany produït per trencament de vidres, van inspirar les normes de la nova legislació dels Estats Units referents a la seguretat de l’automòbil, modificada arran de la famosa demanda de l’advocat Ralph Nader contra la General Motors.

Així dons, al 1968 es construeix el prototip de competició Sigma Grand Prix. El disseny de Paolo Martin era un exemple d’estabilitat aerodinàmica, dotat d’aliatges lleugeres amb un aleró d’incidència variable oferint un baix coeficient de resistència a l’aire. Els dipòsits de carburant, disposats als laterals del monoplaça i fabricats per Pirelli, eren d’un plàstic especial deformable, aïllants de la calor i imperforable. En cas d’accident, les conduccions es tancaven automàticament i uns pilots lumínics avisaven al conductor en cas d’incendi, el sistema feia que fos quasi impossible que el vehicle pateixi una pèrdua d’oli.
Dotat d’un nou cinturó de seguretat amb tancament elàstic, proporcionant una seguretat al pilot com mai abans.

La presentació del Sigma Grand Prix  al Saló de l’Automòbil de Ginebra de 1969 va causar sensació, tenint una gran repercussió en molts mitjans de comunicació.
El projecte no va passar de prototip i el Sigma Grand Prix mai va competir.

Es van construir tres unitats, l’original actualment propietat de Ferrari i dos models de fusta a escala 1:5 destinats a les proves aerodinàmiques, un és propietat de Pininfarina i l’altre de la revista Automobil Revue.

A causa del terrible accident del 1975 en el Gran Premi d’Espanya a Montjuic, alguns experts van exigir normes més dures en la seguretat de les curses i van ficar com a exemple el projecte Sigma Grand Prix.

Posteriorment, alguns dels avanços del projecte Sigma serien aplicats, marcant un avanç i un després en la seguretat de la Fórmula 1.

Al 1977 el Sigma Grand Prix va ser exposat al Saló Internacional d’Automobilisme de Barcelona.

Al 1977 el Sigma Grand Prix va ser exposat al Saló Internacional d’Automobilisme de Barcelona.
El Sigma F.1 és un dels models més representatius i més enigmàtics que va fabricar EXIN. Es tracta d’una de les dues reproduccions de prototips (l’altre és el Mercedes C-111), que comercialitzaria la fàbrica catalana al llarg dels anys.

El misteri de perquè es va decidir la seva reproducció potser no la sabrem mai, però l’article que apareix al diari esportiu de Barcelona El Mundo Deportivo el 25 d’abril de l’any 1969 pot donar una pista de la repercussió mediàtica que, aquest bòlid futurista, va tenir en el seu moment.

Article de El Mundo Deportivo de 1969

Sigui com sigui, al 1973 EXIN fabrica el Sigma F.1 amb la referència inicial C-47, però curiosament abans de la seva comercialització el canvi de la política de referències, tipus Cxx per les noves 40xx, fa que la referència oficial en capses i catàlegs sigui la 4047 i la que figura gravada en el xassís sigui la original C-47. Aquesta petita incongruència afecta també a altres vells models que ja es fabricaven.

Un altra curiositat és que durant anys s’anunciava amb els colors taronja, groc, blanc i metàl·lic. Aquest darrer però, no es va comercialitzar mai, dades posteriors indiquen que es van fer una sèrie de proves de fabrica fallida d’un model injectat amb blau i pintat de color coure.

Els tres colors comercialitzats.

El Sigma formava part del set GP-26, un petit circuit en forma de ronyó amb dos controls de velocitat d’alta sensibilitat i el rectificador de corrent TR-1.

Box GP-26 de Scalextric

El Sigma té el privilegi de ser el primer model que en totes les seves unitats el pilot duia casc integral. Donat que es tractava d’un prototip, la decoració emprada era totalment inventada. La producció duraria onze anys, finalitzant al 1984.

Versió Vintage

La filial mexicana EXINMEX també el fabricaria amb la referència 5547 afegint-hi els colors blau, verd, roig i el sorprenen daurat.

Posteriorment, a l’any 2002, Tecnitoys el reedita en la sèrie Vintage amb una tirada limitada a 5555 unitats amb referència 6091. En aquesta ocasió es reprodueix exactament el prototip en color metàl·lic de Pininfarina, tal com es pensa que volia representar EXIN en el seu moment.

Bibliografia

http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1969/04/25/pagina-32/953580/pdf.html

http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1969/04/25/pagina-32/953581/pdf.html

http://hemeroteca.lavanguardia.es/edition.html?edition=Ed.General&bd=22&bm=04&by=1977&ed=22&em=04&ey=1977

http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1969/03/23/019.html

http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1969/03/23/018.html

http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1975/05/04/051.html

T.C. SEAT 60, el primer

Aprofitant la gran popularitat del famós utilitari Seat 600, EXIN Lines-Bros, S.A. llança al 1966 el primer model fabricat íntegrament en la factoria catalana, el T.C. Seat 600, (T.C. és abreviatura de Turismo de Competición).

Inicialment es fabrica amb la referència anglesa CF-TC i els colors escollits són el blanc, el roig, el verd pàl·lid i el blau pàl·lid. El xassís és del mateix color que la carrosseria, el cos del pilot l’interior simulat formen una sola peça. El casc del pilot es l’habitual dels models anglesos del moment; obert i amb visera. La guia és blanca i fixada, situada més endavant de l’eix davanter. Aquesta producció seria la anomenada primera sèrie.

A l’any 1967 es canvia el criteri de referències, numerant els nous models, així dons passa de CF-CT a CF-31, al cap d’un any s’elimina la F passant a anomenar-se C-31, aquest criteri serà vàlid pels models fabricats fins al 1972.
A part de la referència, la producció del TC Seat 600 experimenta dos canvis estètics importants, el xassís passa a ser de color negre i el casc del pilot es substitueix pel que s’anomena tipus jet, més detallat. A part dels colors de la versió anterior, aquesta es produeix també amb gris pàl·lid.

La fabricació de la segona sèrie dura fins a l’any 1973, però es comercialitzen les peces de recanvi fins al 1975.
La segona sèrie amb colors blanc i roig s’exporta al Regne Unit com a Fiat 600 ‘Race Tuned’ amb la referència C99.
Els models de la primera sèrie formen part del set TC600 fabricat i comercialitzat durant el 1966, un circuit petit en forma de ronyó format per 10 corbes estàndard, 2 d’interiors, una recta de sortida de 350mm, 1 de 181mm i la petita de 87mm.

Des de 1967 a 1970 es comercialitza el nou set TC600D igual que l’anterior però amb dos models de la segona sèrie, afegint un pont canvi de rasant i proteccions.

Malgrat les bones intencions del fabricant, el T.C. Seat 600 no té una repercussió gaire positiva entre els aficionats, La poca distancia entre els eixos, l’excessiu pes, uns 77gr. i la vella guia fixada fa que sigui un model lent i poc estable. Sumat que, estèticament és poc atractiu comparat amb els models d’època com el Ferrari 156, fa que les vendes no arriben a les unitats esperades.
Això fa del T.C. Seat 600, el model d’EXIN més difícil d’aconseguir i un dels més valorats, sinó el més, pels col·leccionistes.

A l’any 1991, estrenant la nova sèrie de productes Vintage, EXIN reedita el model, en color roig, en una producció numerada i limitada a 10.000 unitats amb la referència 8333. Per diferenciar del model antic, s’inscriu ‘1990’ a la part de dins del sostre de la carrosseria. El casc del pilot és integr

al.

Al 2003 l’editorial Altaya, dins la col·lecció 'Scalextric Rally Míticos', va reproduir el Seat 600 amb la decoració tampografiada del Rally Costa Brava de 1972.
El mateix any, per commemorar el 40 aniversari de Scalextric, Tecnitoys el tornà a reeditar en color blau pàl·lid amb un pack conjuntament amb una versió del model FIAT 600 Abarth i un llibre.

Porsche Carrera RS - Ref. 4051

L'estat inicial del cotxe no presentava gaires problemes alhora de restaurar-lo. L’únic entrebanc important és que està pintat tot de negre i que manquen els retrovisors i el parabrises. Adquireixo un joc de calques, un parabrises i els retrovisors a Slotmania.

Després d’aplicar el producte Forza dues vegades la carrosseria mostra un estat gairebé perfecte, només s’ha de polir amb paper de vidre 1000 i poliment líquid Titán, aquesta tasca és la més pesada i feixuga, però el resultat final paga la pena.

Un cop polit fixo les calques amb MicroSol i MicroSet . Munto el conjunt i dono per finalitzada la restauració.

Porsche 917 - Ref. C-46

Es conserva el xassís i carrosseria parcialment pintats de negre i amb força marques a la superfície, pèrdua d’algunes de les peces corresponents al motor simulat del darrera, safata del pilot i turbina simulada parcialment trencades.

Tinc la oportunitat d’adquirir una carroceria del mateix model de la col·lecció d’Altaya Coches Míticos. Les calques amb el número 14 les compro a Slotmania.

Per tant ja tinc totes les peces que necessito per restaurar-lo.

Utilitzo el producte Forza per despintar totalment la carrosseria i el xassís. Netejo el conjunt amb rentavaixelles Fairy i un raspall de dents. Ho deixo secar després de comprovar que no queda cap resta de pintura.

La feina més pesada ve a continuació, polir la malmesa carrosseria i treure la brillantor típica dels vells cotxes Exin. Utilitzo paper de vidre del número 500, 600, 1000 i 1500 i per acabar, ho poleixo durant una bona estona amb poliment líquid Titán. L’esforç val la pena.

El parabrises té serigrafiat la marca Scalextric, mitjançant paper de vidre del número 1000 i Compound de Tamiya, l'elimino.

  

Finalment, munto totes les peces fixant les calques amb MicroSol i MicroSet.