FORD GT - Ref. C-35

Comprat en format blister amb la carrosseria i xassís de color blau amb el dorsal número 2 a començaments dels 80.

D’aquest model només conservo el xassís, la safata del pilot i la carrosseria, que té el sostre arrancat, tenint en compte que no disposo de plàstic d’aquest color, descarto la seva restauració.

Després d’alguns mesos cercant la carrosseria, trobo a Internet un cotxe sencer, li falta la tapeta del davant del capó i té unes marques inserides a la part posterior, el parabrises és brut amb unes petites taques de pegament, a més li falta totes les calques i el eixugaparabrises. En canvi, el motor funciona a la perfecció. Així doncs, aprofito el model recent adquirit i aprofitant el xassís del meu (esperant que el color sigui igual que la nova carrosseria), la safata del pilot amb el motor simulat i la tapeta del capó em disposo a restaurar-lo. Em plantejo fer jo mateix les calques.

Començo desmuntant el conjunt deixant només els fars. Ho netejo tot amb rentavaixelles. Un cop sec, treballo en la tapeta traient-li les marques de les calques i una mica de pintura, noto que el to del color no es exactament el mateix que la resta de la carrosseria, no obstant un cop ficada i polida crec que no es notarà gaire, de totes maneres no es una cosa que em preocupi massa.

La següent peça a restaurà és el parabrises, trec la capa de brutícia i les restes de pegament, aplicant molt suaument paper de vidre del número 600 i després del 1000. Per acabar, ho poleixo amb Compound de Tamiya.

Durant el procés aprecio una minúscula ruptura al darrera de la peça per la qual cosa el finalitzo abans de lo previst. Això si, deixant-lo força més bé de lo que estava inicialment.

El pas següent és restaurar la carrosseria. Si no tenim en compte la forta marca gravada al darrera, està en perfectes condicions apreciant, al capó i als laterals, els senyals típics d’un ús normal. Per tant, ens centrarem en la marca inserida. Observo que la part dreta es més profunda que a la esquerra i que hi ha restes de pigment roig. Una opció és tapar la marca amb serradures del mateix plàstic aplicades amb acetona, una altra opció és raspar la superfície malmesa fins igualar-la amb el resta. Opto per aquesta segona, ja que la primera opció sempre estic a temps de fer-la.

Començaré raspant la part menys profunda amb una fulla cúter de punta recta tractant d’igualar la superfície i polint-la a continuació amb paper de vidre del número 500. Repeteixo el procés varies vegades. Satisfet amb el resultat aplico el mateix mètode a la part més marcada. Finalment aplico paper de vidre del 1000 per igualar i polir una mica més la superfície.

 El procés és delicat i requereix molt temps però el resultat paga la pena. Aprofito i li poleixo tota la carrosseria amb paper de vidre del 600 i del 1000. La rento amb rentavaixelles deixant el conjunt preparat per tornar-lo a polir, aquest cop amb Compund (tap roig) de Tamiya.

Dissenyo i fabrico les calques amb el dorsal número 2 i les fixo amb l’ajut dels productes MicroSol i MicroSet. Acoblo el conjunt, aplicant cola blanca al parabrises, i termosellant amb molt de compte la safata del pilot el tap del combustible i l'eixugaparabrisses amb el soldador d'electrònica.

 

Alpine-Renault A441

Al 1973 , després d'haver obtingut èxit en el campionat de Rally, el fabricant francès Alpine va decidir dedicar més esforç a les curses de resistència, on, feia una dècada que hi participaven sense assolir fites significatives.

Alpine Renault A441 en acció

El resultat va ser el prototip Alpine A440 que, impulsat per un Renault Gordini V6 de 2.0 litres, va demostrar immediatament una forta competitivitat. Després de canviar el motor per el FGA400 Hewland, l’A440 va evolucionar en un nou prototip anomenat A441, ja preparat per competir en les curses de resistència.

Es van construir quatre exemplars del A441 per participar a l’European Sportscar Championship dels 2.0 litres del 1974 i, se'ls va assignar a alguns dels millors pilots que França podia oferir en aquell moment: Gérard Larrousse , Jean-Pierre Jabouille , Alain Serpaggi i Alain Cudines. En les seves mans l’Alpine-Renault A441 va guanyar set de set carreres aconseguint el títol continental de Marques, Alain Serpaggi es va fer amb el títol europeu de pilots per davant dels seus compatriotes Larrousse i Jabouille, segon i tercer classificats.

Al 1975 un equip exclusivament femení va participar al Campionat Mundial de Resistència amb un Alpine-Renault 441C, patrocinat per Elf-Switzerland i pilotat per la francesa Marie-Claude Charmasson i la italiana Lella Lombardi, a la cursa de Mugello van obtenir la millor classificació amb el sisè lloc de la general, també van participar a les 24H de Le Mans, però un problema amb l’alimentació del combustible va fer que abandonessin després de vuit hores de competició.

L’Alpine-Renault A441 va ser possiblement el millor bòlid dels 2.0 litres de l’època. La següent evolució del prototip, el A442, va aconseguir guanyar les 24H de LeMans del 1978 amb els pilots Didier Pironi i Jean-Pierre Jaussaud.

El model EXIN

Model de Tecnitoys per la col·lecció Circuitos de Leyenda

El Renault Alpine 2000 Turbo, va ser l’única novetat d’EXIN a l’any 1976, curiosament el nom no era correcte, el 2000 Turbo determina el tipus del motor, però aquets model mai va portar un motor Turbo, sí alguns models evolucionats del A441 però aquest, no.

Il·lustració del set GP-25

EXIN va comercialitzar-lo amb la referència 4053 i en colors blanc, groc, verd i blau fosc. La seva producció va finalitzar al 1984. Té la particularitat de ser el primer model en portar des del començament la nova guia negra a pressió. Durant l’etapa de fabricació es va canviar el model del casc del pilot i els darrers models ja incorporaven el nou casc integral, més modern.

Formaven part del set GP-25 en forma de ronyó.

Una de les curiositats d’aquest model la podem trobar en una edició limitada del l’any 1980 encarregada pel Banco Occidental conjuntament amb un altre model, el Tyrrell-Ford P34 de sis rodes. Ambdós de color taronja i amb la decoració del Banco Occidental, eren regalats a clients i treballadors de l’entitat. Avui en dia són uns models molt preuats pels col•leccionistes i poden assolir preus astronòmics.

Model escollit l'any 2011 per la sèrie Vintage

A l’any 2005 Tecnitoys va fabricar, per la col•lecció Leyendas de Circuito de l’editorial Planeta Directo, la versió del Renault Alpine A441C que va competir a les 24H de Le Mans amb les pilots Marie-Claude Charmasson i Lella Lombardi, de color blau fosc amb el dorsal número 26, sent l’única reproducció del vell model d’EXIN fins que al 2011, Scalextric el va escollir per la seva sèrie Vintage, amb la particularitat que la decoració escollida és la famosa i preuada del Banco Occidental.