El Chevrolet Corvette sempre ha estat un dels meus models EXIN preferits. Suposo, perquè va ser un regal d’aniversari que no m’esperava. Era un model d’una gran mida amb el motor visible enmig dels tubs d’escapament i les calques de les flames al davant... molt americà! En pista feia molt soroll i no anava tant fi com el Sigma, però era espectacular.
Quan vaig retrobar-lo, al cap dels anys, vaig descobrir que havia estat víctima d’uns experiments macabres amb dubtosa finalitat; el sostre de la carrosseria tallat i perdut, els tubs d’escapament trencats i la part del darrera hi havien uns grans orificis que, encara no sé quina utilitat els hi volia donar ¬_¬
Mentre em dedicava a restaurar els demés models EXIN, mirava de reüll el meu vell Dragster, esperant el moment per poder recuperar-lo, sabent que les possibilitats de fer-ho no eren gaire elevades.
Fa un temps vaig poder aconseguir una carrosseria complerta, amb el motor simulat, els tubs d’escapament i els para-xocs. La carrosseria era verda i tenia bastant danyat el capó i altres parts. Malgrat tot, el sostre estava intacte. La única pega que tenia era el to verd lleugerament més clar que el de la meva carrosseria. S’aprecia lleugerament segons la llum ambient.
Bàsicament, la restauració consistirà en unir el sostre amb la resta de la carrosseria, farem el mateix amb el llistó que falta entre els seients i el motor, taparem els enormes forats del darrera i, arreglem les marques inserides a les portes. Al tenir plàstic verd sobrant podrem fer una pasta amb l’acetona per poder treballar amb facilitat les parts danyades.
Tinc la sort que la part tallada de la carrosseria és, justament la línia inserida del sostre, així dons amb una mica de destresa, podrem dissimular la unió sense que es noti gaire.
Amb l’acetona tot resulta més fàcil, la unió de les peces, tapar forats i arreglar les portes. De totes maneres, no m’escapo de la feina més laboriosa, polir-ho tot fins que sembli nou. Començant amb paper de vidre del número 600 i continuant amb un gra més fi (800) fins acabant amb les més fines que tinc 1500 i 2000. Per unificar el conjunt, estarem una bona estona fregant-ho amb un tros de roba i poliment Tamiya Compound. Finalitzarem amb poliment Titan per treure la brillantor típica dels models EXIN.
Un cop realitzada la feina, observo que no m’agrada com ha quedat la part esquerra de la unió del sostre... cap problema, més acetona, més paper de vidre, més poliment i a tornar a començar.
Un cop acabada la feina de reconstrucció, completo el conjunt repintant amb pintura cromada el para-xocs del davant i els tubs d’escapament originals, adquirits juntament amb el sostre. Els para-xocs del darrera i les calques són les úniques peces no originals del model.
En conclusió, estic força content amb el resultat final, sobretot quant veig com estava el Chevrolet abans de la restauració. Un més a la família!!
