dimarts, 17 d’agost de 2010

Pininfarina Sigma Grand Prix



La prestigiosa revista suïssa Automobil Revue al 1968 a conseqüència dels nombrosos accidents que patien els monoplaces a les curses de Formula 1, va engegar una campanya per tal de garantir la seguretat en les curses d'aquesta competició. Al poc temps es fa formalitzar un projecte internacional amb un equip d’experts format entre d’altres, pel famós l’enginyer italià Sergio Pininfarina, el professor alemany de la Technische Universität de Berlin, Ernst Fiala, el Dr. Michael Henderson d’Austràlia i el pilot i periodista francès Paul Frère, el projecte comptava amb la implicació d’Enzo Ferrari, aportant els components tècnics i mecànics del Ferrari F-1 del 1969.

A més, es va rebre recolzament tècnic i econòmic dels constructors automobilístics Fiat i Mercedes Benz.

El projecte partia d’un antic estudi de l’empresa Pininfarina anomenat Sigma, que es basava principalment en la innovació en el camp de la seguretat pels automòbils. S’introduïa el concepte de resistència progressiva al xoc, és a dir, en cas de col·lisió el vehicle és capaç d’esmorteir progressivament la força del xoc, quedant només la zona del pilot com a punt de màxima resistència i per tant inalterable.

Aquesta idea, conjuntament amb altres solucions innovadores, com evitar el boqueix de les portes o minimitzar el dany produït per trencament de vidres, van inspirar les normes de la nova legislació dels Estats Units referents a la seguretat de l’automòbil, modificada arran de la famosa demanda de l’advocat Ralph Nader contra la General Motors.

Així dons, al 1968 es construeix el prototip de competició Sigma Grand Prix. El disseny de Paolo Martin era un exemple d’estabilitat aerodinàmica, dotat d’aliatges lleugeres amb un aleró d’incidència variable oferint un baix coeficient de resistència a l’aire. Els dipòsits de carburant, disposats als laterals del monoplaça i fabricats per Pirelli, eren d’un plàstic especial deformable, aïllants de la calor i imperforable. En cas d’accident, les conduccions es tancaven automàticament i uns pilots lumínics avisaven al conductor en cas d’incendi, el sistema feia que fos quasi impossible que el vehicle pateixi una pèrdua d’oli.
Dotat d’un nou cinturó de seguretat amb tancament elàstic, proporcionant una seguretat al pilot com mai abans.
La presentació del Sigma Grand Prix  al Saló de l’Automòbil de Ginebra de 1969 va causar sensació, tenint una gran repercussió en molts mitjans de comunicació.
El projecte no va passar de prototip i el Sigma Grand Prix mai va competir.

Es van construir tres unitats, l’original actualment propietat de Ferrari i dos models de fusta a escala 1:5 destinats a les proves aerodinàmiques, un és propietat de Pininfarina i l’altre de la revista Automobil Revue.
A causa del terrible accident del 1975 en el Gran Premi d’Espanya a Montjuic, alguns experts van exigir normes més dures en la seguretat de les curses i van ficar com a exemple el projecte Sigma Grand Prix.

Posteriorment, alguns dels avanços del projecte Sigma serien aplicats, marcant un avanç i un després en la seguretat de la Fórmula 1.

Al 1977 el Sigma Grand Prix va ser exposat al Saló Internacional d’Automobilisme de Barcelona.


Al 1977 el Sigma Grand Prix va ser exposat al Saló Internacional d’Automobilisme de Barcelona.
El Sigma F.1 és un dels models més representatius i més enigmàtics que va fabricar EXIN. Es tracta d’una de les dues reproduccions de prototips (l’altre és el Mercedes C-111), que comercialitzaria la fàbrica catalana al llarg dels anys.

El misteri de perquè es va decidir la seva reproducció potser no la sabrem mai, però l’article que apareix al diari esportiu de Barcelona El Mundo Deportivo el 25 d’abril de l’any 1969 pot donar una pista de la repercussió mediàtica que, aquest bòlid futurista, va tenir en el seu moment.

Article de El Mundo Deportivo de 1969
Sigui com sigui, al 1973 EXIN fabrica el Sigma F.1 amb la referència inicial C-47, però curiosament abans de la seva comercialització el canvi de la política de referències, tipus Cxx per les noves 40xx, fa que la referència oficial en capses i catàlegs sigui la 4047 i la que figura gravada en el xassís sigui la original C-47. Aquesta petita incongruència afecta també a altres vells models que ja es fabricaven.

Un altra curiositat és que durant anys s’anunciava amb els colors taronja, groc, blanc i metàl·lic. Aquest darrer però, no es va comercialitzar mai, dades posteriors indiquen que es van fer una sèrie de proves de fabrica fallida d’un model injectat amb blau i pintat de color coure.

Els tres colors comercialitzats.
El Sigma formava part del set GP-26, un petit circuit en forma de ronyó amb dos controls de velocitat d’alta sensibilitat i el rectificador de corrent TR-1.

Box GP-26 de Scalextric
El Sigma té el privilegi de ser el primer model que en totes les seves unitats el pilot duia casc integral. Donat que es tractava d’un prototip, la decoració emprada era totalment inventada. La producció duraria onze anys, finalitzant al 1984.

Versió Vintage
La filial mexicana EXINMEX també el fabricaria amb la referència 5547 afegint-hi els colors blau, verd, roig i el sorprenen daurat.

Posteriorment, a l’any 2002, Tecnitoys el reedita en la sèrie Vintage amb una tirada limitada a 5555 unitats amb referència 6091. En aquesta ocasió es reprodueix exactament el prototip en color metàl·lic de Pininfarina, tal com es pensa que volia representar EXIN en el seu moment.


Bibliografia

dimarts, 10 d’agost de 2010

T.C. SEAT 60, el primer

Aprofitant la gran popularitat del famós utilitari Seat 600, EXIN Lines-Bros, S.A. llança al 1966 el primer model fabricat íntegrament en la factoria catalana, el T.C. Seat 600, (T.C. és abreviatura de Turismo de Competición).
Inicialment es fabrica amb la referència anglesa CF-TC i els colors escollits són el blanc, el roig, el verd pàl·lid i el blau pàl·lid. El xassís és del mateix color que la carrosseria, el cos del pilot l’interior simulat formen una sola peça. El casc del pilot es l’habitual dels models anglesos del moment; obert i amb visera. La guia és blanca i fixada, situada més endavant de l’eix davanter. Aquesta producció seria la anomenada primera sèrie.

A l’any 1967 es canvia el criteri de referències, numerant els nous models, així dons passa de CF-CT a CF-31, al cap d’un any s’elimina la F passant a anomenar-se C-31, aquest criteri serà vàlid pels models fabricats fins al 1972.
A part de la referència, la producció del TC Seat 600 experimenta dos canvis estètics importants, el xassís passa a ser de color negre i el casc del pilot es substitueix pel que s’anomena tipus jet, més detallat. A part dels colors de la versió anterior, aquesta es produeix també amb gris pàl·lid.

La fabricació de la segona sèrie dura fins a l’any 1973, però es comercialitzen les peces de recanvi fins al 1975.
La segona sèrie amb colors blanc i roig s’exporta al Regne Unit com a Fiat 600 ‘Race Tuned’ amb la referència C99.
Els models de la primera sèrie formen part del set TC600 fabricat i comercialitzat durant el 1966, un circuit petit en forma de ronyó format per 10 corbes estàndard, 2 d’interiors, una recta de sortida de 350mm, 1 de 181mm i la petita de 87mm.

Des de 1967 a 1970 es comercialitza el nou set TC600D igual que l’anterior però amb dos models de la segona sèrie, afegint un pont canvi de rasant i proteccions.

Malgrat les bones intencions del fabricant, el T.C. Seat 600 no té una repercussió gaire positiva entre els aficionats, La poca distancia entre els eixos, l’excessiu pes, uns 77gr. i la vella guia fixada fa que sigui un model lent i poc estable. Sumat que, estèticament és poc atractiu comparat amb els models d’època com el Ferrari 156, fa que les vendes no arriben a les unitats esperades.
Això fa del T.C. Seat 600, el model d’EXIN més difícil d’aconseguir i un dels més valorats, sinó el més, pels col·leccionistes.


A l’any 1991, estrenant la nova sèrie de productes Vintage, EXIN reedita el model, en color roig, en una producció numerada i limitada a 10.000 unitats amb la referència 8333. Per diferenciar del model antic, s’inscriu ‘1990’ a la part de dins del sostre de la carrosseria. El casc del pilot és integr
al.

Al 2003 l’editorial Altaya, dins la col·lecció 'Scalextric Rally Míticos', va reproduir el Seat 600 amb la decoració tampografiada del Rally Costa Brava de 1972.
El mateix any, per commemorar el 40 aniversari de Scalextric, Tecnitoys el tornà a reeditar en color blau pàl·lid amb un pack conjuntament amb una versió del model FIAT 600 Abarth i un llibre.

diumenge, 8 d’agost de 2010

Porsche Carrera RS - Ref. 4051


L'estat inicial del cotxe no presentava gaires problemes alhora de restaurar-lo. L’únic entrebanc important és que està pintat tot de negre i que manquen els retrovisors i el parabrises. Adquireixo un joc de calques, un parabrises i els retrovisors a Slotmania.


Després d’aplicar el producte Forza dues vegades la carrosseria mostra un estat gairebé perfecte, només s’ha de polir amb paper de vidre 1000 i poliment líquid Titán, aquesta tasca és la més pesada i feixuga, però el resultat final paga la pena.

Un cop polit fixo les calques amb MicroSol i MicroSet . Munto el conjunt i dono per finalitzada la restauració.







dimecres, 4 d’agost de 2010

Porsche 917 - Ref. C-46



Es conserva el xassís i carrosseria parcialment pintats de negre i amb força marques a la superfície, pèrdua d’algunes de les peces corresponents al motor simulat del darrera, safata del pilot i turbina simulada parcialment trencades.


Tinc la oportunitat d’adquirir una carroceria del mateix model de la col·lecció d’Altaya Coches Míticos. Les calques amb el número 14 les compro a Slotmania.

Per tant ja tinc totes les peces que necessito per restaurar-lo.

Utilitzo el producte Forza per despintar totalment la carrosseria i el xassís. Netejo el conjunt amb rentavaixelles Fairy i un raspall de dents. Ho deixo secar després de comprovar que no queda cap resta de pintura.


La feina més pesada ve a continuació, polir la malmesa carrosseria i treure la brillantor típica dels vells cotxes Exin. Utilitzo paper de vidre del número 500, 600, 1000 i 1500 i per acabar, ho poleixo durant una bona estona amb poliment líquid Titán. L’esforç val la pena.


El parabrises té serigrafiat la marca Scalextric, mitjançant paper de vidre del número 1000 i Compound de Tamiya, l'elimino.
  

Finalment, munto totes les peces fixant les calques amb MicroSol i MicroSet.



dimarts, 3 d’agost de 2010

Resum històric del Scalextric. 3a part

Actualitzat 07/02/2017
La fi de la fàbrica dels somnis

A finals de la dècada dels 80 EXIN comença ha tenir seriosos problemes econòmics. Tot i les noves innovacions, el increment constant de la qualitat i la variació dels productes, no són bons temps per la companyia, fins i tot es veu obligada a tancar la famosa línia de figures Madelman.

La nova competència degut a l’aparició de les joguines digitals, ordinadors personals i consoles, suposa un escull insalvable per la marca catalana: la crisis és inevitable.

Unes de les ultimes estratègies d’EXIN és la d’exportar els seus productes a altres països. Internacionalment, la marca Scalextric pertany a HORNBY, així dons els productes d’EXIN es comercialitzen arreu del món amb la marca de SCX .

HORNBY faria lo propi, crea la marca Superslot per comercialitzar els seus productes Scalextric al territori espanyol.

Finalment al 1993, EXIN tanca les seves portes, deixant un llegat de jocs mítics per tota una generació com Scalextric, Madelman, Cine EXIN, EXIN Castillos, EXIN West, Tente, etc. Algú va dir un cop que EXIN era la fàbrica dels somnis per a molts infants.

Aquell mateix any, dos enginyers i antics treballadors d’EXIN, Eduard Nin i Eladio Coscuella, creen la empresa Ninco Desarrollos S.L., amb el temps es convertirà en una de las marques de slot més punteres a nivell mundial, sobretot en la branca de la competició.

La companyia americana TYCO compra els drets de Scalextric d’EXIN per un període de cinc anys. La producció es trasllada a la Xina i els productes perden qualitat. Es crea el club oficial però inicialment, no té l’acceptació esperada.

Al 1997 es funda l’empresa catalana Tecnitoys amb l’objectiu de potenciar Scalextric a nivell nacional. A l’any següent es fa amb els drets que havia deixat TYCO. Mantenint la fabricació a la Xina, però dissenyant els productes a Barcelona, s’experimenta una més que visible millora, poc a poc va recuperant el terreny perdut. Comercialitza nous models i accessoris de gran qualitat i innova amb la gamma digital, recuperant el prestigi que anteriorment tenia EXIN.

A la primavera de 2012, Tecnitoys va entrar en concurs de creditors i, signà un contracte per un any amb el grup català Educa-Borràs per la comercialització dels seus productes a traves d’una de les seves empreses, Fábrica de Juguetes, establerta a Ibi, Alacant. Aquest fet coincideix amb el 50 aniversari de la introducció de Scalextric al nostre país, i per celebra-ho es llança una edició limitada del Cooper Climax F1.

A l’any 2013 es va procedir a la subhasta dels drets d’explotació de les marques Scalextric a España, Mèxic, Rússia, Polònia i Marroc i SCX a la resta del món. En primera instància va guanyar la companyia Alemanya Stadlbauerm propietària de Carrera, competència directa de Scalextric en el sector. Però, la Sociedad Winkler International, propietària dels drets i explotació des de els temps de Tyco i, soci de Tecnitoys va exercir el seu dret a tanteig pujant l’oferta de la companya Alemanya, recomprant així les llicències que com a soci  havia cedit en el seu moment a Tecnitoys.

Winkler Internacional amplia el contracte ja signat amb Educa-Borràs i cedeix els drets d’explotació de les marques Scalextric i SCX. D’aquesta manera, Fábrica de Juguetes és la encarregada de seguir desenvolupant i ampliar l’oferta dels productes Scalextric/SCX per tot el món.
Esperem que aquesta nova etapa sigui llarga i estigui plena d'èxits.