Compro a un molt bon preu els blisters de la carrosseria i del xassís de la col·lecció Duelos Míticos d'Altaya, és la manera més econòmica d'adquirir totes les peces que em falten per començar la restauració.
Hem de tenir en compte que els motlles utilitzats per la fabricació dels models Altaya són els mateixos que els originals EXIN, per tant s'adapten a la perfecció, no com les anomenades peces 'repro' que, a banda de ser més cares, la majoria de vegades s'han de retocar per poder adaptar-les.
El primer pas és netejar totes les peces de brutícia i restes de cola. Deixo tot el conjunt submergit en aigua amb unes gotes de rentavaixelles i ho frego amb raspall de dents. Un cop eixut, amb un cúter i amb molt de compte, trec totes les impureses.
Confirmo que la carrosseria està una mica doblegada cap dins, comparant-la amb la del model Altaya. La solució a aquests tipus de problemes és molt senzilla:
Amb els cargols laterals mig ficats i amb l'ajut d'un filferro, forço la peça fins a la posició original, seguidament ho introdueixo en un recipient d'aigua calenta, que canvio tres o quatre cops quan es refreda.
L'aigua no ha d'estar massa calenta, ja que pot desfer el plàstic, per calcular-ho obro l'aixeta de l'aigua calenta fins que la temperatura de l'aigua em molesti al tacte. Val més repetir l'operació varies vegades que veure com es fa malbé la peça a causa d'una temperatura massa elevada.
Comprovem la carrosseria muntant-la amb el xassís i verifiquem que la posició és la correcta, sinó tornem a repetir el procediment.
Observo els típics forats a la carrosseria, la causa és molt senzilla; alguns models EXIN combinaven dos tipus de cargols, normalment els situats al centre i al darrere del xassís eren més llargs i, els situats als laterals i al davant més curts.
Si el model es desmotava molt sovint, sobretot als laterals la rosca del plàstic perdia força, i els cargols (curts) deixaven de fer la seva funció. La solució era ficar els cargols més llargs per poder foradar un mica més el plàstic i quedar ben subjectes. El problema és que, sovint, traspassaven la carrosseria. Per això acostumen a veure alguns models (sobretot Sigma, Ferrari B3, Tyrrell P-34) amb la carrosseria foradada.
La solució és la mateixa de sempre, amb una mica d'acetona i molta paciència tapem el forat, en aquest cas és més tediós, ja que la carrosseria no es plana i hem de vigilar de no malmetre les línies gravades.
No hem d'oblidar que aquests forats es van produir per d'un cargol massa llarg i que ara haurem de ficar-ne un de curt. Per tal que pugui fer bé la rosca i quedi fort, haurem d'introduir una mica de plàstic dins el forat, així el primer cop que el cargolem farà una rosca nova.
Per finalitzar la restauració només ens queda polir la carrosseria, abans però, munto el model i comprovo que totes les peces estiguin ben acoblades.
El mètode per polir la carrosseria i el xassís és l'habitual, utilitzo, per aquest ordre; paper de vidre a l'aigua del número 800, 1000, poliment Tamiya Compound i finalment poliment Titalux. Com més temps dediquem a aquest procés, més bé quedarà la peça.
Els alerons posterior i davanter són repro, però d'una gran qualitat. Les calques tampoc són originals, encara que no recordo d'on les vaig treure.
Un cop feta la restauració, queda impecable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada