dimecres, 7 de desembre del 2011

Mercedes-Benz C-111


El dos models i el primer prototip (dreta) de
Mercedes-Benz C111 amb motor Wankel.

Durant la dècada dels 60 i 70, la factoria d’automòbils alemanya Mercedes-Benz va iniciar un nou projecte per experimentar amb les noves tecnologies aplicades als motors. Per aquest projecte va crear la sèrie C111, uns prototips esportius dotats de diferents motors experimentals; motors Wankel, diesel o turbocompressors.



Motor Wankel

El motor Wankel, dissenyat pel enginyer alemany Felix Wankel, va suposar un nou concepte en el disseny del motor d’explosió, es tractava d’un innovador motor de combustió interna que utilitzava rotors en lloc de pistons, com els motors Otto convencionals.
Motor Wankel de dos pistons
Tot i la bona acceptació inicial, només la companyia japonesa Mazda, que va adquirir la llicencia d’us, és l’únic fabricant automotriu que, actualment comercialitza en sèrie el motor Wankel en la seva gamma d’automòbils RX.
Mercedes-Benz C-111
Al Saló de l’Automòbil de Frankfurt de 1969, amb un motor Wankel de tres rotors i 280CV, es va presentar el Mercedes-Benz C111, un esportiu de línia futurista amb a unes espectaculars portes tipus ales de gavina. Innovava en l’ús de materials plàstics en determinades parts de la carrosseria per obtenir un menor pes. Amb l'interior entapissat i aire condicionat, el dotava d’un confort excepcional. El motor Wankel era capaç de prestar una velocitat al voltant dels 260 Km/h i una acceleració de 0 a 100 Km/h en 5 segons. En definitiva, era un vehicle amb unes grans espectatives de futur, envejades per altres fabricants.


Motor Show de Ginebra (1970)
La bona acollida del vehicle va empènyer a Mercedes a millorar-lo. Amb una nova aerodinàmica i incorporant un motor Wankel de 4 rotors de 365c.c., amb una velocitat màxima de 300 km/k i acceleració de 0 a 100 Km/h en 4,8 segons, es va fabricar el Mercedes-Benz C111-II. La seva presentació al Saló de l’Automòbil de Ginebra de 1970 fou tot un èxit, convertint-se en un seriós competidor dels esportius de Ferrari i Lamborghini.
Malauradament, les extraordinàries prestacions del motor Wankel tenien un preu; un consum desmesurat. Després de nombrosos estudis i proves, els enginyers de Mercedes van decidir substituir-lo i experimentar amb un motor Turbo Diesel.


Els caça-rècords
Mercedes-Benz C-111-III

Amb una nova configuració aerodinàmica va aparèixer la tercera versió, el Mercedes-Benz C111-III amb un motor turbo diesel de cinc cilindres en línia. El tercer C-111 de la saga va aconseguir, al 1978 en el circuit de Nardo a Lecce (Italia) varis rècords de velocitat, tant de motors diesel com de benzina, rodant durant 40 hores amb una mitjana superior als 240 km/h, amb un màxim de velocitat de 322 km/h.


Mercedes-Benz C-111-IV
 Finalment, la quarta i darrera versió destinada bàsicament a batre rècords de velocitat, tenia una configuració de motor de gasolina V8 i doble turbo, proporcionant una potencia 500 CV. El Mercedes-Benz C111-IV va aconseguir el record absolut, encara vigent, al circuit de Nardo el 5 de maig de 1979, deixant-lo en 403,978 km/h. Tot i aquesta fita, Mercedes va cancel·lar el projecte C111.

 Actualitat
        
Al final de la dècada dels 80, els bòlids de Sauber Mercedes van dominar el Grup C del Campionat Mundial de Marques de la FIA, n’hi ha que veuen serioses similituds entre aquests monoplaces i la vella sèrie C111.
La darrera evolució; l'espectacular C-112
Al Saló De l’Automòbil de Frankfurt de l'any 1991, Mercedes va presentar l’hereu del C111; el Mercedes-Benz C-112, un esportiu amb un motor V12 de 6 litres . Tot i la bona rebuda inicial, la producció en sèrie mai es va realitzar, malgrat les més de 700 comandes que Mercedes ja s’havia acceptat.

El model d'EXIN

EXIN va comercialitzar al 1970 el Mercedes Wankel C-111, rèplica de la primera versió del Mercedes-Benz C111. Amb la referència inicial C-44 que posteriorment, va se canviada per la 4044. La carrosseria podia ser en colors blanc, taronja, groc, verd, vermell i granat, amb el xassís sempre en negre. Al poc temps del seu llançament es va modificar la safata del pilot afegint dos peus a l'interior per subjectar l’eix posterior. 

El model d'Exin en color vermell

El xassís va ser modificat al 1975 canviant el "Made in Spain" de forma rectangular a circular. La referència no es va modificar en el xassís fins al 1977. El cos del pilot, de color blau, formava part de la mateixa peça que la safata de color beix. El pilot va dur el casc tipus jet fins al 1976 que va ser substituït per l'integral, sempre de color groc o vermell.
La configuració tècnica era la constant en la època, és a dir, guia blanca fixada amb un bis, motor RX de 15.000rpm, un pinyó de 9 dents i una corona blanca de 27 dents. Les llantes són exclusives d’aquest model. La decoració amb calques, excepte les matricules adhesives, era com la majoria dels models EXIN de l’època, totalment inventada.

Formava part del set GT-19 – Gran Turisme, un circuit oval de 8 corbes estàndards, una recta estàndard i una recta de sortida.

Exin va finalitzar la producció del Mercedes Wankel C-111 a l'any 1984.

Model de la col·lecció 'Coches Míticos' d'Altaya.
(fotografia de http://www.neldo.net/)
A l’any 2001, l’editorial Altaya treu al mercat la colecció ‘Coches Míticos’ reproduint, entre altres, el Mercedes Wankel C-111 de color alumini amb la referència CM-11 i amb el motor RX-4. Dos anys després l’editorial Planeta va treure la seva versió de la mateixa col·lecció, en aquest cas, en color bordeus. Tots dos models, produïts amb el vell motlle d’EXIN i fabricats per Tecnitoys.



Bibliografia


Print Friendly and PDFPrintPrint Friendly and PDFPDF
Publicat per Ricard Teixidó a dimecres, de desembre 07, 2011
Etiquetes de comentaris: , ,
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)